La primera del 2013: Pedraforca

Comença l'any amb pocs projectes a la vista, a veure si dissabte els bigotis surten a escalar que ja toca!! Així que sense massa preparatius sutro disparat cap al Berguedà! Els preparatius són els de sempre:

 Agafo tot el que se suposa que cal per una ascenció en ple gener, però el piolet i els grampons sé que no em caldran tot i així i ja que vaig en solitari, la prudència em fa agafar-los. Però dins el meu cap bull la idea de fer-lo diferent, super lleuger i corrent el màxim de troç possible, però al costat d'aquesta bullida d'olla hi ha alguna cosa em frena que em diu que no toca.

Fa un hivern massa caluròs pels grampons i piolet, suposo que d'aqui neix la idea de intentar-ho d'altres maneres, no és normal que a les 6 del matí estiguem a 8ºC, però és el que tenim i amb això agafem carretera i manta

.

Surtim del mirador de gressolet, per seguir la normal al Pedraforca per el Coll d'en Verdet, tot està super marcat i és ben fàcil de seguir, pero no sé per qué ni com em salto el punt on el cami gira sota el coll i l'ataca ben dret, jo em colo i després de divagar per la muntanya sense gens d'instint, m'enfilo per l'esperó oest (crec) que em porta al Coll d'en Verdet, fent una variant ben rara. Un cop al coll tot sobre rodes fins al cim del Calderer i després cap al Refugi Lluís Estasen per la tartera.

Passo per la Canal que porta cap a l'inici de la Via Estasen i me la miro somiant-hi, espero ben aviat poder pendre aquest camí per pujar el Pedra per una via amb molts i molts anys d'història, història d'aquells valents que es van enfilar per la nord del Pedra. Resseguir aquests passos a través del reportatge "L'altre cara de la Forca" és un plaer, però el dia que caigui aquesta via aquest encara serà més gran. Serà la felicitat de fer les coses sentint-se tant lliure com per poder triar el nostre camí.

 Aquest és l'esperonet que m'he menjat per anar distret per la muntanya, no té cap dificultat, es fa sol i la darrera part que potser seria la més complicada es fa per sota, es veu la traça d'un senderet que queda a l'ombra en aquesta foto, i porta directament al Coll que perseguiem en un inici.

Ni m'aturo ja tinc ganes de estar grimpant cap al cim amb l'obsessió de recuperar el temps, fins que m'adono que aqui dalt el temps és molt relatiu, i que sempre és millor variar el cami a resseguir quan es repeteix un cim, aquest per mi serà el 4t Pedraforca de la meva vida, i com a mínim em toca pujar-hi per la Estasen un cop més, així que fora presa que hi ha Pedra per temps.

 Grimpant fàcil, amb fred a les mans, la roca esta molt freda, em planto en un moment al tram final i poc després al cim

Quasi bé no fa ni vent a dalt, està tot aturat, tot quiet, és tot per mi no hi ha ningú més a la muntanya, i la muntanya em torna moments màgics dalt del cim, quins 20 minuts (entrepà, video, fotos, voltors, U2,...). Un d'aquells moments que recordaré per molt temps. Gràcies Pedra!!! Celebrem-lo amb un video, encara que moments aixi no poden guardar-se en digital, només caben dins un mateix

Ja tornem a caminar, però ara tartera avall, mentre penso que el pollegó inferior bé mereix fer-li una visita en una propera ocasió

 Entre el inferior i les agulletes que protegeixen el superior i amaguen magnifiques vies que haurem d'anar descobrint.

 Pensant en tots els projectes que amaga el Pedra dins seu i per cadascuna de les seves cares em planto a l'enforcadura, on segons la llegenda el dia de St Silvestre les bruixes s'hi barallen, ara ja només queda enfilar la tartera, que ja no s'assembla a la que vaig conèixer fa tants i tants anys.

 Hem modificat molt aquesta enforcadura amb el pas d'anys i muntanyecs, però encara permet disfrutar-ne a la baixada, quina tècnica la meva:

I en un pim pam ens plantem al Estasen

 Ja toca anar cap a casa, però veure les botes així m'agrada, és sinònim d'un dia apasionant, i som nosaltres mateixos qui hem decidit viure-ho aixì i sentir-nos així de bé quan agafem el cotxe cami de casa. A buscar els nostres que malgrat no entenguin que fem pujant i repujant muntanyes, són els meus i m'esperen

Tot plegat 5h (inclosa la 1h30' que estat divagant per la muntanya), unes quantes fotos i una més per explicar i la primer de l'any que sempre és important perqué n'hi haguin moltes!! Feliç 2013 a tothom!!!